Getting older's not been on my plans

         FUTUR IMPERFECTE

         Són les set i quart de la matinada. El sol s’estreny pels ullals dels llistons de la finestra i batega contra l’estor de lli cru per arribar, ja esmorteït, a la capçalera del nostre llit. Una escletxa deixa passar el soroll vacil·lant del trànsit alhora que permet fer arribar l’olor a mar, el salobre que puja carrer amunt empès pel suau vent de marinada des del port. Una estrofa de Cigarettes em balla pel cap com si fos la banda sonora d’un anunci de llepolies que s’enganxen als queixals. Entra i surt sense permís i em colpeja tindre al cos la sensació d’estar malbaratant el temps. De vegades, el futur sembla un arma carregada d’egoisme.

         Estem sols. Por, racionalitat i biologia a parts iguals. Un combinat per beure a glopets, en parella. Res sembla poder interrompre la suavitat universal d’aquest dimecres disfressat de cap de setmana, però “getting older’s not been on my plans” torna a surar cap a la superfície. L’axioma d’envellir junts va ser, tal volta, el nostre punt de partida, però fer-se vell durant el recorregut no fou llavors una certesa com el neguit que ara esdevé autèntic i present. Anar a poc a poc abandonant aquest frenètic tres per vuit per caure als braços d’un més tranquil quatre per quatre. Ella, que respira a ritme binari medieval, jeu al meu costat amb la seua cama esquerra damunt meu mentre amb la ma fa gargots que se m’enganxen als pèls del pit. “Serà dur quan ens fem grans”, li dic. No contesta.

         “Getting older’s not been on my plans”, li cante amb la veu un poc pastosa alhora que els meus dits li piquen el compàs tot just al front. Ella tan sols aixeca un poc els ulls com si anés a queixar-se, però s’ho repensa. Sé que creu que estic carregat de complexes i de misèries i m’agradaria que m’ho digués. M’agradaria que s’encarés amb mi i que em digués que tot plegat és una bestiesa i que no té sentit viure arrebossant-se ciclotímicament ni amb el fang de la memòria ni amb el del penediment. Sembla que no serà avui. “Mamma said there would be days like these”, cantaven les Shirelles . “El més dur quan sigues vell”, em respon de sobte mentre s’esmuny sota els llençols tot esbossant un somriure sota el nas, “segur que no serà això”.